Alfabet àrab

L'alfabet àrab s'escriu de dreta a esquerra i té 28 lletres bàsiques. La forma de les lletres canvia segons la seva posició dins la paraula.

28 lletres · de dreta a esquerra · usat a les regions de parla àrab

Alef

ā · /aː/

Beh

b · /b/

Teh

t · /t/

Theh

th · /θ/

Jeem

j · /dʒ/

Hah

ḥ · /ħ/

Khah

kh · /x/

Dal

d · /d/

Thal

dh · /ð/

Reh

r · /r/

Zain

z · /z/

Seen

s · /s/

Sheen

sh · /ʃ/

Sad

ṣ · /sˤ/

Dad

ḍ · /dˤ/

Tah

ṭ · /tˤ/

Zah

ẓ · /ðˤ/

Ain

ʿ · /ʕ/

Ghain

gh · /ɣ/

Feh

f · /f/

Qaf

q · /q/

Kaf

k · /k/

Lam

l · /l/

Meem

m · /m/

Noon

n · /n/

Heh

h · /h/

Waw

w / ū · /w/ or /uː/

Yeh

y / ī · /j/ or /iː/

Història

L'alfabet àrab es va desenvolupar a partir de la forma nabatea de l'escriptura aramea. Ja en els primers segles de la nostra era apareixen formes àrabs reconeixibles, i l'escriptura es va establir arreu amb l'expansió de l'àrab i de l'islam a partir del segle VII.

L'alfabet representa consonants i vocals llargues, mentre que les vocals curtes només s'indiquen, generalment, quan cal, mitjançant diacrítics opcionals. La majoria de lletres s'uneixen a les lletres veïnes i adopten formes contextuals diferents sense que canviï el caràcter Unicode subjacent.

Fonts

L'ordre i les formes de les lletres segueixen Unicode; els noms, les transliteracions i els sons corresponen a l'àrab estàndard modern.

El Consorci Unicode, Àrab (U+0600-U+06FF)
Kees Versteegh, The Arabic Language, 2a edició (2014)